16 ag. La Trabucada: Els tabús del 17A

Han passat nou anys de les massacres terroristes de Barcelona i Cambrils i continuen existint misteris i tabús sobre molts aspectes i, paradoxalment, en nom de la tolerància i la convivència hem acceptat i normalitzat estils de vida totalment incompatibles amb la cultura europea, la llibertat i la democràcia.

Ningú, ni el mateix García-Margallo ha explicat que volia dir quan anunciava uns mesos abans que a Catalunya passarien coses a partir del 15 d’agost; mai no s’ha publicat un currículum clar de l’Iman de Ripoll, ni les famílies dels terroristes han explicat res sobre la radicalització dels seus parents.

Continuem sense saber, i mentre no ho expliquin tenim dret a suposar el que ens doni la gana, el paper dels serveis secrets espanyols o com és que durant mesos els terroristes es movien amunt i avall, entre Ripoll i Alcanar, tres-cents quilòmetres i tres hores en cotxe, com si res.

I d’on sortien les misses? Qui ho pagava? Qui posava els diners de la benzina, o dels cotxes, o del lloguer del xalet d’Alcanar, de comprar els productes químics, de mantenir-se? Preguntes i més preguntes, així la gent entenimentada, quan veu tants punts foscos, només té una certesa: l’estan enganyant.

Aquest any el 17A coincideix amb una crisi migratòria a Ceuta quan fa nou anys que estem en alerta antiterrorista i s’han frustrat atemptats, però quan amb un ganivet assassinen a un veí invocant déu, les autoritats i els mercenaris de la comunicació, ens diuen que era un boig sense mòbil terrorista i la víctima no serà reconeguda com correspondria perquè en matèria de terrorisme, a l’estat espanyol, governi qui governi, sempre amaguen l’ou.

El que si sabem és que els assassins del 17A van actuar per odi, justificant-se en creences, van matar i maten perquè odien la llibertat, odien la igualtat entre homes i dones, reduint a la dona al valor d’un animal, anant sempre tapada i controlada, rebutgen la declaració dels drets humans, odien la democràcia, no respecten als qui no pensen igual, avorreixen la cultura i les arts considerant la música com una degeneració, creuen que s’ha de lapidar a les adúlteres i exculpar als adúlters, impedeixen a les persones gaudir del seu cos, abominen que puguem viure la sexualitat amb llibertat, tenir mascotes, beure una canya amb els amics, menjar el que i quan ens ve de gust, tenir o no tenir fe, o redueixen a la condició de no humà a qui no comparteix els seus postulats.

Si, els terroristes del 17A van matar per tot això, per odi als valors europeus, per odi a la civilització i alguns no ho volen entendre, en alerta terrorista permanent encara diuen que parlar clar és políticament incorrecte i t’acusen de fòbia i racisme, quan el tema va de valors, llavors aquí falla alguna cosa, quan menystenim els drets i llibertats democràtiques que gaudim, blanquejant o justificant la mort d’éssers humans, és molt greu, és senyal que els bàrbars han guanyat la partida, i que com en el setge de Constantinoble, mentre discutien sobre el sexe dels àngels la ciutat ja s’anomenava Istanbul.

Joan Pallarès-Personat.