20 set. La Trabucada: Estudis científics.

Quan la premsa era de paper, per espai o per costos, les redaccions dels diaris havien de garbellar les notícies i les bajanades solien quedar fora. Ara, amb la digitalització, als mitjans corren, sense gens de pudor, les majors estupideses mai escoltades, però això sí, sempre avalades per no sé quants estudis científics i universitats desconegudes.

La cosa va de “links”, el que compte per les tarifes de publicitat són la quantitat de lectors i la gent té tirada als estirabots com les mosques a allò altre: com més grotesca és la notícia, en lloc d’evitar-la, més gent hi caurà de potes.

Llegia aquesta setmana un suposat estudi científic d’un desconegut metge d’una universitat remota, que dormir més de nou hores al dia reduïa la vida un 34% i seguint els disbarats, calculava quants anys d’esperança de vida tenies segons les hores que dormies i reblava que el millor era dormir a les fosques, sense sorolls i a bona temperatura, només feia falta que l’eximi científic digués que calia dormir ajagut.

No sé per què vaig llegir la notícia, però aprofitant que alguna premsa digital té la facilitat de tornar-s’hi, cosa que no tenia el paper, no em vaig poder estar de dedicar-li unes paraules a l’eminència científica i al redactor de la publicació, còmplice i cooperador essencial en l’espatarrant difusió de l’animalada.

No sé per què vaig llegir la notícia perquè fa anys que ni les miro, tip i fart com he acabat en llegir tantes vegades que l’all ho cura tot, el lleixiu guareix, el suc de taronja engreixa, el peix és afrodisíac, l’aigua de mar tonifica, el ioga redueix l’estrenyiment, caminar cinc quilòmetres diaris fa créixer menys les ungles i que menjar cues de pansa reforça la memòria.

Tampoc m’estendré ara en les notícies de remeis que serveixen per a tot i ho curen tot, d’això en podem parlar un altre dia, però la notícia de la son i del dormir m’ha recordat un fet de quan era infant, al meu poble, un home que patia del cor i el metge li va dir que no proves cap beguda, però li va permetre, sempre segons deia ell, beure una copa de whisky al dia.

No sé exactament què havia dit el metge, ni tampoc tinc clar com ho havia entès l’home, però això del whisky ho complia al peu de la lletra i la veritat és que va viure molts i molts anys, perquè cada matí, com qui pren una medicina anava directe al bar a fer el seu whisky i tot el seu entorn, admirats, deien que el whisky anava bé pel cor, perquè ho deien i recomanaven els metges.

La vida té aquestes coses, ai la vida! No cal tenir massa estudis ni haver anat a cap universitat, tampoc fer-ne un estudi científic, per a saber que la vida és una malaltia de transmissió sexual, amb un 100% de mortalitat comprovada… i d’això no en fan notícia.

Joan Pallarès-Personat.