25 oct. La Trabucada: Imatges i paraules.

Fa pocs dies, en la inauguració d’una exposició fotogràfica, vaig acabar la intervenció recorrent a la dita que una imatge val més que mil paraules, efectivament, per més que pogués dir, poc podia aportar al que comunicaven les seixanta fotografies de la Sagrera que presentaven sis veïns, mestres de la imatge, amb una llarga trajectòria rere l’objectiu.

El poder de la imatge és absolut, ho saben els publicistes, per més paraules que diguis o escriguis, res tindrà l’efecte ni l’impacta immediat d’una imatge, però tal com les paraules es poden tergiversar i canviar-les-hi el sentit, encara és molt més fàcil manipular una imatge, descontextualitzar-la, desnaturalitzar-la, canviar-li el missatge o crear una il·lusió òptica.

La publicitat fa anys que abusa de la imatge com a reclam, el cos femení, la nuesa, crida l’atenció i sorprèn, els anuncis de begudes alcohòliques, quan eren permesos, eren protagonitzats per una fèmina insinuant, avui pot ser l’anunci d’un iogurt, tant fa, el que es busca és captar l’atenció.

El mateix passa amb personatges mediàtics, el producte importa menys que el reclam, la cara d’un futbolista anunciant una assegurança de decessos és per a molts la garantia d’una defunció tranquil·la, no importa ni el cost, ni la lletra menuda de la pòlissa.

Abans, una imatge a llibres o premsa era un luxe, imperava la lletra, però cada vegada més als sistemes reprogràfics i a les edicions, ha guanyat el grafisme i, avui, els mitjans de comunicació es regeixen per la llei del mínim esforç: titular i imatge és el que atreuen, la informació contrastada resta en segon lloc.

Amb el poder de la imatge, la pantalla de la televisió, ordinador o mòbil, ha arraconat a la premsa de paper per a nostàlgics i si no ha pogut amb la ràdio, ha estat per un tema de la immediatesa que dona el mitjà.

A les xarxes socials passa el mateix, una imatge té seguidors, un comentari, per brillant que sigui, ni sent breu, té cap atenció, cada dia la gent és més mandrosa a l’hora de llegir i no diguem de pensar.

El pitjor –ho he comprovat sobrades vegades– és quan poses a les xarxes un comentari amb una fotografia, llavors hi ha un munt de comentaris, sempre sobre la fotografia, mai sobre el que comuniques en el text.

Si fas un comentari sobre la diada del dotze d’octubre i poses la fotografia del monument a Colom, et comentaran quan van pujar-hi a dalt o que tenen una foto de petit amb els lleons, ningú no dirà res sobre el que has dit o opinat, ni ho han llegit, perquè realment la gent és tan ximple, que quan tu els assenyales la lluna, ells et miren el dit.

Joan Pallarès-Personat.