04 nov. La Universitat de La Sagrera
En aquest mitjà, sovint ens fem ressò de les entitats del nostre barri i posem en valor les seves respectives tasques. És un orgull constatar la vitalitat que hi ha a La Sagrera i comprovar el munt d’activitats que s’hi arriben a fer; més enllà que, en ocasions, les iniciatives que es duen a terme no aconsegueixen la resposta que seria desitjable.
En canvi, poques vegades parlem de les empreses del nostre entorn immediat i de la seva contribució a La Sagrera. Em permetreu que, en aquesta ocasió, i tot coincidint amb una important efemèride, em faci ressó d’una companyia que es va convertir en veïna nostra ara fa quaranta anys.
Una referència en els estudis de Formació Professional
Tinc la impressió que poca gent del nostre barri és conscient que, ara fa quatre dècades, es va fundar una escola que adoptaria el nom de la mateixa escola on es va ubicar: Monlau. Era el 1982 quan Pío Ventura i Carlos Camí van decidir obrir les portes d’aquest centre que, amb el pas del temps, es convertiria en una referència en els estudis de Formació Professional.
Qui coneix el món empresarial sap el difícil que és mantenir en actiu una companyia tant de temps. Però si difícil és la supervivència, més complicat esdevé fer créixer una entitat, tant en volum com en prestigi. I a aquestes alçades ningú pot qüestionar que l’Escola Monlau ha ampliat les seves instal·lacions, el nombre d’alumnes, el nombre d’oferta formativa i, òbviament, les seves xifres econòmiques. Però, més enllà de les dades objectives, tampoc no es pot posar en dubte que aquest centre s’ha guanyat el respecte al nostre país, en convertir-se en una referència pel que fa formar a futurs tècnics, en especial els que orienten la seva professió en l’àmbit del motor. Tant és així que, fins i tot, fa un quart de segle els responsables del centre van crear Monlau Competició, amb el propòsit de formar mecànics especialitzats en motos que competeixen als circuits. Així les coses, no és estrany l’orgull que professen després que alguns dels seus alumnes han acabat responsabilitzant-se de les màquines amb què han competit Jorge Lorenzo, Toni Elías o els germans Espargaró. Si a això hi afegim que, ara fa deu anys, Marc Márquez va guanyar el Mundial de Moto2 amb un 100% d’estructura Monlau,podem entendre la satisfacció que suposa haver apostat per aquesta divisió.
Uns estudis estigmatitzats
Al nostre país, lamentablement, la Formació Professional sempre ha estat l’aneguet lleig del sistema educatiu. En la meva època, un cop acabat l’ensenyament bàsic, el que “servia” per estudiar anava a batxillerat i el que no, a F.P. Aquests estudis estaven estigmatitzats, i tinc la impressió que avui en dia continuen desprestigiats, malgrat la necessitat que té la nostra societat de formar tècnics especialistes. Perquè un dels grans problemes del nostre entorn és l’excés de titulats universitaris, que el mercat laboral es veu incapaç d’absorbir, i, en canvi, una manca absoluta de tècnics; la qual cosa posa en greus dificultats les empreses, que no acaben de cobrir les vacants que tenen a les seves plantilles. I, no cal dir-ho, a la vegada es perden oportunitats per al nostre jovent, que sovint ignora que un itinerari de Formació Professional pot proporcionar-li una molt bona manera de guanyar-se la vida i, a la vegada, de servir la societat.
Per tot això, crec que cal posar en valor aquests ensenyaments, a l’alçada dels cicles universitaris; alhora que hem de celebrar que el nostre barri compti amb una referència formativa com és l’Escola Monlau, que perfectament podem definir com la Universitat de La Sagrera. Que sigui per molts anys; que durant molts anys pugui continuar formant bons professionals, ampliant la seva oferta de cursos i seduint joves desitjosos d’emprendre una carrera d’èxit i aprofitar les oportunitats laborals que, sens dubte, els proporcionarà. Per molts anys, Monlau!