20 ag. L’atzar i la ximpleria

Diuen que l’Ajuntament de Barcelona va canviar, però jo el continuo veient a la plaça de Sant Jaume. Sembla que des de dalt del Mont Tàber, malgrat ser un turó de 16 metres, ser-hi causa mal d’altura com si fos a l’Himàlaia i la visió s’emboira tant que no veus ni la quadrícula de l’Eixample.

En els fons encara que canviïn les persones, el consistori continua sent aquell del notari alcalde que es va inventar allò de la “ciudad de ferias y congresos”, perquè els barcelonins són nens que els hi agraden les atraccions: 1888, 1929, 1992, 2004… i sempre se les paguen sense ajuda de l’estat.

Barcelona és una ciutat de categoria i no pot anar per el món fent una fira de l’espàrrec o un congrés de pescadors de canya, sempre apunta alt. Ara anuncia que serà la seu dels congressos anuals de la ludopatia, o no ben bé. Serà la seu dels especuladors, proxenetes i cràpules que la fomenten, els que han fet que Las Vegas sigui coneguda mundialment com la “Ciutat del Pecat”.

Uns dies desprès de l’anunci, apareix en titulars l’alarma per les actituds ludòpates entre els joves, diuen que cada dia el perfil del noi que té problemes d’addicció al joc és de menys edat. Que sobretot les apostes esportives on line causen estralls entre els joves, que no hi veien cap perill, i que la pedagogia preventiva a l’escola arriba massa tard, s’hauria de començar abans.

I que volem? Com li podem dir al noi o a la noia que els jocs d’atzar són un risc i una estafa si l’estat central i l’autonòmic n’exerceix el monopoli i el fomenten? Com li podem dir que no jugui si tota la vida ha vist que la iaia compra el cupó dels cecs cada dia, l’avi juga a la loteria, el pare fa quinieles i la mare, quan té un euro, el llença pel forat de l’escurabutxaques de la granja del barri? Com li podem dir als infants que no juguin, si des de l’AMPA de l’escola els hi donen un talonari de números d’una rifa per vendre per al viatge de fi de curs?.

No m’estranya que els empresaris internacionals del joc optin per Barcelona per a fer el seu congrés de jocs i apostes. A aquí és a on més poden aprendre, aquí el primer client de publicitat de les emissores de ràdio són els jocs. Si aquí per a obtenir fons per a qualsevol causa fins les parròquies munten una rifa

El mecanisme de la ludopatia encaixa a la perfecció en la nostra societat. En un país on l’enveja és el seu gran pecat, el neguit que al veí li toqui la loteria i a tu no, fa activar l’alerta, desperta l’ambició i no hi fa res que ens arruïnem plegats, sempre i quan el veí no tingui més que jo.

Amb congrés o sense, amb els exemples a casa i els programes de prevenció, anirem a pitjor i, si ens descuidem, acabaran fent un casino a la Sagrada Família… quan estigui acabada: Barcelona no és una tómbola!.

per