21 maig No només és votar
La primera mostra d’ignorància és aparentar que se’n sap molt. L’exhibició impúdica de títols i currículums no demostra, precisament, massa intel·ligència, la veritable saviesa rau en la humilitat, no dir més del que cal i escoltar sempre.
De fet la vida dels adults, la societat, no es gaire més que una classe de primària: hi ha els que estan sempre distrets, els que somnien a tothora, els murris, els aduladors de la mestra, els complidors, els estudiosos i els savi bomba, aquells que ho saben tot i que estan per damunt dels altres.
D’adults, una escala de veïns sol semblar una classe d’infants, també una empresa, no diguem l’administració pública, en el fons molts continuen desenvolupant el seu rol quan són grans tal qual ho feien aprenent les beceroles, el sapastre a l’aula ho serà quan arribi al casal de gent gran.
També el mentider de la classe serà l’adult falsari i d’aquests en va ben plena la setmana, no oblidem que estem en campanya electoral i hom es queda astorat en veure amb la lleugeresa que menteixen, prometen allò que saben que es impossible, diuen que han fet el que no han fet, amaguen el mal que han infringit i ho amaneixen amb l’insult groller i la desqualificació a l’adversari i, si cal, escarneixen als seus propis votants.
La societat és com una classe de primària, o pitjor, perquè desprès del dia 28, quan hagi passat tot i surtin al pati, com els nens de primària, tornaran a jugar tots amb tots, establiran aliances contra natura i quan entrin a la nova aula, la parlamentaria, es tornaran a barallar com cal i mana el guió de la comèdia.
En totes les eleccions hi ha els qui hi són de sempre i els il·luminats, algú que a l’escola ocupava el paper de llest, que embauca a uns quants amb l’elixir que guareix tots els mals i, si té sort, tira de la rifeta durant uns anys fins que acaba com el rosari de l’aurora o fagocitat pels de la barraqueta perpètua.
Alguna vegada la història ha ensopegat, Clio no ha estat inspirada, i el llest ha sabut aprofitar les circumstàncies fins al punt fer perillar el futur de la humanitat i ha calgut fer mans i mànigues, i molta sang, per a retornar a la Democràcia.
Ai la Democràcia! Que n’és de generosa que fins permet que li posin paranys!. La Democràcia és tan feble com un paper de fumar i el que fa més por és que l’invoca i ben pocs saben que és, d’aquí la seva fragilitat.
Pocs saben que la Democràcia no és pas el joc d’anar a votar cada quatre anys i que governi qui té més vots, aquí està l’error. La Democràcia només legitima a governar sota el control a les institucions, amb transparència i respecte sense límits als drets de cada persona i a les seves creences.