05 nov. Piscines
Prop de casa hi ha algunes comunitats de propietaris amb piscina col·lectiva. Pisos recents que s’han fet al meu carrer també en tenen i ara estan construint-ne uns de modestos, d’aquells que el preu darrera la primera xifra porta molts zeros, on a la tanca, en pregonen les excel·lències i, entre elles destaca la piscina, que a criteri d’algunes mentalitats, marca status i distinció.
Tota la vida he pensat que a les comunitats de veïns, els espais compartits són font de conflictes i una piscina, tant pel cost de manteniment, com per l’enrenou, xivarri, higiene i altres factors, no es precisament una bassa d’oli.
En els temps que correm, em sembla impúdic anunciar com a reclam per a vendre uns pisos, la piscina. Amb els mesos i anys que portem de retrocés de pluges, d’embassaments eixuts i de pobles amb problemes i restriccions, és una frivolitat total una piscina particular.
Conec a alguns dels veïns que viuen en els habitatges amb piscina ja acabats i, al supermercat els veig curosos en el consum alimentari, són d’aquells que compren amb les ulleres posades per a llegir les etiquetes; també els veig utilitzant la bicicleta, encara que al garatge tenen un tot terreny que deuen fer servir per “apropar-se” a la natura, no fos cas que caminant es cansessin.
Em preocupa els pocs escrúpols dels constructors fent pisos amb piscina, però tampoc no n’esperava altre cosa ni he pretès que un promotor immobiliari sigui devot de Sant Francesc d’Assis o tingui entranyes, però realment em preocupa el perfil dels nous veïns que vindran: Si són capaços en les circumstàncies actuals de comprar una casa amb piscina, que no poden arribar a fer?.
Encara no havia arribat a l’adolescència i el meu pare ja m’ensenyava que la manca d’aigua no era un problema de sequera, sinó de consum. Ara si que plou menys de quan m’ho deia el meu pare, però el problema continua sent que gastem massa aigua o, millor, la malgastem en centenars de coses que ni calen ni ens haurien de passar pel cap.
A part del malbaratament a les indústries o el desaprofitament d’aigües reutilitzables, domèsticament som massa nets, freguem sobre net, hem convertit l’aigua en un joc de plaer o un ornament decoratiu i a l’agricultura s’ha demostrat que regant gota a gota, no en cal massa.
L’aigua preocupa i els catastrofistes que sempre havien preconitzat cataclismes i col·lapses van errar les prediccions, la humanitat no s’acabarà en un nou Diluvi Universal, sinó morint de set… ai si Noé aixequés el cap!!!.