14 nov. Qui fa la festa major?
A La Sagrera som a les portes d’una nova festa major, que si bé encara no la podrem celebrar a ple pulmó, si que recuperarem moltes de les coses habituals que ens plauen i que l’any passat la pandèmia ens va impedir.
Els orígens de qualsevol festa major són sempre iguals: honorar al Sant protector de la vila, per agrair-li els dons i demanar protecció. Aquí, a La Sagrera, entre camps de conreu, el protector al qual estava dedicada la parròquia, la que avui resta al Fondal, a la Verneda, era Sant Martí, el municipi s’anomenava Sant Martí de Provençals.
Per la diada de Sant Martí, 11 de novembre, es va celebrar la festa major durant segles, i la continuen celebrant encara alguns barris d’aquell antic poble. Antigament qualsevol festa major consistia en una missa, ofici solemne, dedicada al patró, i doncs que la gent s’aplegava compartien menjar, desprès cantaven o ballaven, el jovent feia gatzara, poc a poc la diada va anar afegint tocs festius, inclús allargant-se, començant a la vigília i afegint algun dia
El temple de Sant Martí quedava apartat de La Sagrera, els camps plens de fang, la via del tren feien nosa, de manera que van fer una església nova, li volien dir Sant Domènec, perquè era el nom del Comte de Sert, el principal “paganu” de la obra, però mentre la feien, l’any 1925 el Papa Pius XI va instaurar la Solemnitat de Crist Rei, que agafà molta volada, i aquell fet va canviar el nom, la nova església de La Sagrera es va dir de Crist Rei.
El 1932 es va beneir el nou temple però la festa major continuaria sent Sant Martí fins el 1934 que passaria a Crist Rei, llavors celebrat el darrer diumenge d’octubre, a frec amb Tots Sants, uns quinze dies abans que Sant Martí, encara que poc duraria, perquè tot seguit va venir la guerra i fins a l’octubre de 1939 no es va reprendre, tímidament, la festa.
El canvis litúrgics sorgits en el Concili Vaticà II, van portar la diada de Crist Rei, a partir de 1970, al darrer diumenge de l’any litúrgic, entre el 20 i el 26 de novembre, passant la festa major a aquesta data encara que els arrels de l’actual celebració les hem de cercar al 1974 des de la Vocalia corresponent de l’Associació de Veïns i amb l’aturada de 1975 per coincidir amb la mort del Dictador, el 1976 va prendre el carrer.
La Festa Major de La Sagrera no és la única de un barri de Barcelona, ni la millor ni la pitjor, però és la nostra. Només Barcelona té 73 barris oficialment reconeguts, les festes majors segur que passen de 80, algunes amb gran prestigi i afluència de visitants, d’altres molt minses, però com més potent és el teixit social del barri, més forta és la festa major.
Les festes no es fan soles, darrera de cada festa major hi ha un teixit d’entitats col·laborant-hi desinteressadament, amb treball voluntari, i una comissió organitzadora amb uns components anònims, abnegats i ignorats.
El veí panxacontent, que és el que més abunda i critica, imagina que l’administració ho paga tot, que fins el que porta el gegant cobra, que tot es de franc i fins algun es molesta pel soroll o per uns minuts de tall de transit.
Doncs no, no és així, les ajudes de l’administració a vegades son tant metzines que ni compensen les hores de paperassa, tràmits, justificacions i gestions que els membres de la Comissió de Festes han de fer a l’Ajuntament, la Generalitat, Hisenda, SGAE, bombers, assegurances… són hores i hores al llarg de tot l’any.
La festa major, qualsevol festa major, es fa per interès desinteressat de les entitats del barri, per la capacitat d’uns gestors de generar recursos i finançament des d’altres instàncies i perquè hi ha persones que fins agafen dies de vacances laborals per a treballar-hi gratuïtament, perden hores cada nit durant l’any en reunions i gestions preparant-la, es coordinen amb comerciants que a vegades aporten recursos, per imprimir el programa, per etc… estar a la comissió de festes significa fer de xofer, servei d’ordre, descarregador, gestor, electricista, barman, oficinista, escombriaire, missatger, entre moltes altres coses, treballar com un burro durant tots els dies que dura la festa i carregar-se damunt les espatlles una responsabilitat immensa, inclús econòmica i penal.
Cada any es celebra cavalcada de reis, carnestoltes, festa de primavera, Sant Jordi, Sant Joan o la Festa Major, més o menys ho fa cada barri de Barcelona, a vegades amb el concurs d’entitats, d’AMPA’s o comerciants, però gairebé sempre fent de pal de paller, hi ha, invisible, una comissió de festes fent-ho possible.
Algun economista saberut ha calculat econòmicament en euros l’aportació d’aquest col·lectiu? Sense elles i ells hi hauria festa? Quan costaria una festa remunerant equitativament la feina dels qui la fan possible?
Pensem-hi, la festa no es fa sola, la queixa i el retret són les úniques coses que no costen esforç. A la festa col·laborar-hi, com participar-hi no costa gens, però també és important agrair la feina dels qui s’esforcen sense més afany que el de fer La Sagrera més agradable, ni que només ens ho sembli uns dies a l’any. Gràcies homes i dones de la Comissió de Festes!!! Bona Festa Major!!!.
Joan Pallarès-Personat