14 set. Toco-motxo literari

Fa pocs dies una coneguda, escriptora de certa fortuna, llorejada i anomenada, de la quan no donaré el nom, se m’adreçava per si podia demanar-me un favor, a la meva resposta afirmativa resultava ser votar-la per a una classificació d’una mena de màster que no vaig entendre.
Quan em va facilitar el link, no era bo, no tinc instagram, va insistir de fer-ho de tal o qual manera, però el meu ordinador saltava sempre en alarma a l’enllaç.
No vaig tardar massa en esbrinar que la cosa anava de bitcoins i aixecades de camisa, ben bé formem part de la societat i, paral·lelament, en el món dels lletraferits i amants de la lectura i l’escriptura, hi ha el mateix nombre de bones persones i de cràpules que en qualsevol branca humana.
És ben normal que els que professem amor pels llibres compartim estones i ens associem, treballem en els mateixos interessos i ens plau trobar-nos i parlar de lletres.
Es legítim també que volem fer de la nostra afició una forma de vida i aspirem a que ens proporcioni prou recursos com per no haver de dependre d’un jornal per a viure i tots pequem de tenir entre els nostres millors clients, els primers compradors i lectors segurs d’allò que editem que són sempre el grapat d’amics que mai no fallen a la presentació del llibre.
Altres pretenen viure de les lletres aprofitant l’aureola d’un nom que ressona en tres o quatre títols d’èxit i algun premi literari, organitzant tallers d’escriptura, un món del qual algun dia n’hauré de parlar i que dels molts bons surten tots els alumnes escrivint igual, i dels dolents, són com olles de grills, però que sembla estar de moda posar-los al currículum com garantint infal·libilitat.
També al nostre món està ple de penques que es converteixen en editors, ofertes a internet n’està ple, però sempre és el mateix, anuncien duros a quatre pessetes i al final, l’autor acaba pagant per una edició que només ell promocionaria, el preu d’una impressió del Quixot amb cobertes de pell de cocodril.
Compte, perquè ara la creativitat també pot passar per vendre’ns bitcoins.

Per Joan Pallarès-Personat.