Qui té pressa, perd el temps

La forma més segura de perdre el temps, és tenir pressa. La pressa és la pitjor companya en qualsevol feina o viatge, la manera més eficaç d’amargar-nos la vida i, massa sovint, la pressa és el reflexe de la supèrbia i prepotència de qui vol...

Un insult als que reivindicàrem La Barraca

Mai no vaig entrar al cinema Imperial. Vaig conèixer aquesta sala del carrer Martí Molins quan ja havia abaixat la persiana i els rètols que l’identificaven ja quedaven força malmesos....

La cultura del no

Des de 1964 fins que vàrem ser molt grandets, durant dècades ens esgargamellàvem cridant, més que cantant: No, jo dic no, diguem no. Nosaltres no som d’eixe món! ...

El cap d’estació

Des d’aquesta setmana ja sabem en mans de qui es troba el primer tren que ha d’arribar a “la estación de Ságrega o de Ságreta, perdón”. Sabeu què passa quan el maquinista és un inepte?...

L’hotel Infern

Un grup d'amigues van decidir passar una nit en un hotel, ja que seria una experiència nova per a elles. Es van registrar a l'hotel i van pujar a la seva habitació a deixar l'equipatge, però van notar una olor nauseabunda....

De savis i de pedants

Ni la cultura ha d’anar necessariament acompanyada d’una gran intel·ligència, ni per ser intel·ligent cal tenir una gran cultura ni grans estudis, sinó seny, sentit comú i dir-li al pa, pa, i al vi, vi. ...

50 anys

Dimarts passat, 31 de maig, l’Associació de Veïns de La Sagrera va celebrar el seu cinquantenari. Fou un acte senzillament digne i dignament senzill en què, a La Torre, es recordà que també el darrer dia de maig, però del 1972, quedava formalment inscrita l’entitat. El...

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.

ACEPTAR
Aviso de cookies