Nostàlgia
Les cames li anaven lleugeres, el cor li bategava a cent per hora, per fi veia la llum al final del túnel, avui era el gran dia i estava convençut que tindria sort: li tocaria un hort urbà!...
26 octubre, 2021
Encara venen temps pitjors
Encara hi ha gent que diu que ens en sortirem enfortits de la pandèmia que ara sembla que rebrota per voler córrer massa, gent que diu que millorarem com a persones, i el primer que és evident és que encara no hem sortir del mal...
24 octubre, 2021
Posa’t bruta
Escric aquest article vint-i-quatre hores abans d’una manifestació convocada a la plaça Sant Jaume. Ho adverteixo perquè no hi hagi temptacions de vincular-lo amb una campanya contra l’actual govern municipal. I també ho vull fer constar perquè la imatge que acompanya aquestes ratlles correspon a...
22 octubre, 2021
Les rebequeries. Primera part
Abans de res, estimada persona adulta que estàs llegint aquest article, m’agradaria dir-te que és normal que els infants facin rebequeries i et diré el perquè....
19 octubre, 2021
De fiar, apuntar i pagar
Hi ha alguns establiments, sobretot bars, amb una majòlica on s’indica que avui no és fia, però si demà; d’altres que només es fia als majors de noranta anys que vagin acompanyats dels seus pares, o sigui que, en cap cas, mai no es fia. ...
17 octubre, 2021
El comerç, al barri
El comerç més antic del barri, mentre no hi hagi qui acrediti el contrari, és a punt de tancar (si és que no ho ha fet encara; fa dies que no hi passo per davant). La darrera imatge que tinc de Can Gerardo, aquella botiga...
15 octubre, 2021
Anem a la muntanya que ara ve el bon temps
Així comença la sardana de Pep Ventura amb lletra de Joan Maragall....
13 octubre, 2021
Caure la xarxa o caure a la xarxa?
Com una premonició, en La Trabucada de diumenge passat, explicava les meves cuites personals en haver-me quedat sense mòbil en un viatge a l’estranger, dels inconvenients que suposava, de la incomprensió social gairebé discriminatòria a qui no porta un mòbil i de la tranquil·litat que...
10 octubre, 2021
La Sagrera, endarrere
Tiro endarrere; molt endarrere. Perquè La Sagrera que vaig conèixer queda molt endarrere. Més de mig segle endarrere. Llavors aquell era un barri que havia quedat partit per una autopista (els punts quilomètrics a la mitjana així ho certificaven) i que ens condemnava a superar-la...
08 octubre, 2021
El tren de la vida
La vida no és més que un viatge amb tren. Ple d'embarcaments i desembarcaments, esquitxat d'accidents, sorpreses agradables en alguns embarcaments, i profundes tristeses en d'altres....
05 octubre, 2021