11 de Setembre

Quin atzucac, Mare de Déu, quin atzucac!. Amb l’ordinador encès i la pàgina en blanc al meu davant, abans de garrotejar les lletres del teclat, miro la data en què apareixerà aquest article i de sobte em sua el front, les cames em fan figa...

Els grups de WhatsApp

Hem acabat el més d’agost i ara comença un nou curs, deixo enrere els temes estiuencs i altra volta a la pólvora del trabuc torno a posar-hi bala disposat, cada diumenge al matí, a foradar-ho tot....

Les vacances de la majoria sorollosa

Tanquem l’agost publicant la darrera de les trabucades que hem dedicat als “aestatis modus”, a com passem l’estiu la gent d’aquí i hem deixat per al final, el destí majoritari a Catalunya i al món urbà d’arreu de l’estat: “Al Pueblo”....

Els traficants del Franquisme

A primers dels anys seixanta, sent un nen, vaig començar la meva vida excursionista i durant dècades, els muntanyencs teníem tres grans enemics:  les urbanitzacions, els trialeros i els domingueros. ...

Quan se’ls hi enganxa la cadira

Va per endavant que considero la pandèmia una realitat vigent, només que l’enfoquen d’altra manera, tenim millors eines i en sabem més, però de l’experiència passada només quatre gats han après la lliçó....

Recordar també és viure

La gent no canvia, algun animal muda de pèl, però continua sent la mateixa bèstia, la guineu és sempre guineu i amb els anys, guanya en astúcia....

“Cara” o Creu

La polèmica cada any en la concessió de les Creus de Sant Jordi on quan no surten amb un ciri trencat, en trenquen mitja dotzena, m’ha fet pensar amb un familiar meu que la té i no en parla mai, la de un amic amb...

La senzillesa és molt elegant

Fa un parell de mesos, quan encara no havia arribat la calor, esmorzant a una granja del barri, menjava tranquil·lament la meva torrada quan sentia com a la taula del darrera un home parlava d’alimentació sana....

Vanitas vanitatum et omnia vanitas

Aquesta setmana he assistit a un lliurament de premis i guardons d’una institució cultural prou reconeguda del nostre país. Els premis fa pocs anys que s’atorguen, és lliuren sempre el mateix dia, coincidint en una diada significativa gremialment, i des de la primera edició, que...

Qui té pressa, perd el temps

La forma més segura de perdre el temps, és tenir pressa. La pressa és la pitjor companya en qualsevol feina o viatge, la manera més eficaç d’amargar-nos la vida i, massa sovint, la pressa és el reflexe de la supèrbia i prepotència de qui vol...

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.

ACEPTAR
Aviso de cookies