Vaig conèixer un professor d’anglès, que a més era anglès nadiu i molt extravagant, que sovint es passejava portant de la mà una cadena amb un collar de gos, però sense animal, tot i que actuava com si portés un ca de debò, li parlava...
La sentència de que per primera vegada a la història hi haurà una generació que haurà viscut pitjor que la dels seus pares és repetida una i una altra vegada, molts la tenen com una inspirada afirmació i, si ho mirem bé, podem fer-li prou...
Les excuses no són mentides, no és greu enganyar a algú per evitar-li la desesperació, d’això se’n diu mentides piadoses, també la vella sentència llatina “excusatio non petita, accusatio manifesta”, deixa clar que qui dona massa explicacions quan no els hi pregunten, vol dir que...
La Sagrera està de festa, la festa grossa serà diumenge, Solemnitat de Crist Rei, però la xerinola ja ha començat i, enguany, amb un número singular, el 50, un número rodó, un numero de fortuna, 50 sempre són 50, i en euros ja és un...
Si aquests dies, el de Tot Sants i el de Difunts, són moments de l’any propicis per a meditar sobre el sentit de l’existència, la vida i la mort, i d’altres pensaments profunds que sorgeixen en visitar els cementiris i recordar pares, parents i amics...
Hi ha dues maneres de veure les coses: creure’s el que fas i escampar-ho arreu perquè tothom en gaudeixi tant com tu, i l’altra forma d’enfocar les coses és tenint tal complex d’inferioritat, que creus que tot el que fan els altres és molt millor...
No és notícia, pocs ho saben més enllà dels fidels habituals a la missa dominical, aquest diumenge és el Dia del Domund, un nom que, segurament, a la majoria dels qui tenen menys de cinquanta anys, no els hi diu absolutament res, ni saben de...
L’any 435 aC, a Roma, es va reinstaurar la figura del censor per a ajudar als cònsols en les tasques del cens de ciutadans i propietats. De fet el càrrec de censor havia existit en època monàrquica, en temps de Servi Tul.li, però la república...
Ha passat l’estiu i ja som a la tardor. La climatologia s’imposa, fa massa fresca per portar les gambes a l’aire i la calça curta torna als armaris per a frustració de molts, en especial dels que confien que el canvi climàtic s’acceleri, tot sigui...
És una paradoxa que a l’imaginari col·lectiu del descans, la pau i la tranquil·litat se l’associa a boscos i prats solitaris, illes desertes, silenci total, quan la humanitat, per a qualsevol esbarjo sol buscar els nuclis urbanitzats, plens de gent, en un brogit constant, soroll,...