15 oct. El comerç, al barri

El comerç més antic del barri, mentre no hi hagi qui acrediti el contrari, és a punt de tancar (si és que no ho ha fet encara; fa dies que no hi passo per davant). La darrera imatge que tinc de Can Gerardo, aquella botiga ubicada a una de les cantonades de la plaça Masadas, la formada pels carrers Coll i Monlau, és la d’uns cartells de “liquidació” als vidres, amb unes ofertes llamineres especialment per als qui cerquen bates escolars o professionals.

Des de la ignorància, presumeixo que aquesta botiga, com els passa a molts altres negocis del retail, ha patit una de les dificultats pròpies d’aquesta activitat, com és la impossibilitat de passar el testimoni del negoci a la següent generació. La majoria de la joventut no està per orgues i, malgrat l’elevat índex d’atur, no està disposada als sacrificis que reclama posar-se darrere el taulell amb horaris extensos i treballant dissabtes i fins i tot alguns diumenges i festes “de guardar”. La del comerç, a més, és una professió, si no desprestigiada, desposseïda de glamur i d’admiració. Poc reconeixement per part de la societat envers aquesta feina malgrat el contacte pràcticament diari que hi mantenim; probablement pel desconeixement, tant per la professionalitat que reclama com per l’atractiu que suposa precisament aquesta estreta relació que es manté amb els clients, amb la possibilitat de traslladar-los recomanacions per fer la seva vida més còmoda, fàcil i plaent.

Una llàstima

A La Sagrera s’han anat extingint els comerços tradicionals. Allà mateix, a la plaça Masadas, quan el mercat municipal envaïa bona part d’aquest espai destinat ara a l’esbarjo, hi havia can Figueras, una drogueria “de les de sempre”, regentada pels pares d’una companya de l’Esplai. Ja fa anys que van plegar i el negoci trobà continuïtat amb una d’aquestes cadenes tan impersonals que, sense adonar-nos, han anat fent forat al barri de la mateixa manera que ho han fet a la resta de la ciutat. Ara mateix no tinc present què hi ha en aquell local, tot i que gosaria dir que hi segueix havent un punt de venda d’aquest mateix perfil. El que sí goso assegurar és que no pertany a una família del barri. I això, creieu-me, és una llàstima.

A diferència d’altres barris veïns, el nostre carrer Gran no gaudeix de la condició de gran artèria comercial. En aquesta via hi concorren uns quants negocis que surten endavant amb irregular sort, però no s’hi viu l’ambient que sí es pot trobar en la continuïtat que gaudiríem si continuéssim caminant cap al Nord. L’avinguda Meridiana, on probablement es concentren les botigues que compten amb més dinamisme, no només veu diluïda la seva activitat comercial pel trànsit rodat que continua absorbint el protagonisme sinó que la majoria de comerços responen a cadenes que, si bé potser tenen al darrere famílies empresàries, no estan arrelades al barri. (Algun dia, per cert, ens referirem a la sorprenent proliferació de forns de pa, que afloren com bolets).

En braços dels algorismes i donant l’esquena als nostres veïns comerciants

Per acabar-ho d’adobar, el darrer any va propiciar un considerable augment de les impersonals vendes online. Fer les compres de manera digital no hauria de ser un problema si aquestes adquisicions es realitzessin als comerços del barri. Tanmateix, veient que pels nostres carrers cada cop hi ha més furgonetes grisoses amb un inquietant somriure de color blau estampat al lateral, tot indica que ens hem abandonat a l’amenaça global que suposa una multinacional nord-americana que, si ningú no hi posa remei (i nosaltres no hi col·laborem), acabarà decidint-ho tot en les nostres vides. Ens estem posant en braços dels algorismes i estem donant l’esquena als nostres veïns comerciants. On és el quilòmetre zero que prometíem respectar al principi de la pandèmia? On és aquella solidaritat que ens conjuràvem a preservar fa any i mig? Ara és l’hora sagrerencs, ara és l’hora d’estar alerta; perquè si no respectem el comerç local, quin barri ens quedarà? Mai no és tard per repensar les nostres compres. I avui pot ser el primer dia per començar a fer passes de solidaritat envers el comerç del nostre barri; envers els nostre comerç amic; envers el nostre comerç veí; envers els nostres veïns botiguers.

Jordi Vilagut

No t'ho guardis per a tu sol!


Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.

ACEPTAR
Aviso de cookies