18 des. Els onze de la tribu

Finalment avui diumenge, 18 de desembre, al vespre, haurà acabat el campionat mundial de futbol celebrat a Qatar, que en dies previs a començar en deien el Mundial de la Vergonya pel cost humà i l’explotació laboral dels obrers que construïen les fastuoses instal·lacions, tot això en un país on avui una dona, un gos o un homosexual tenen semblant consideració i l’únic dret reconegut és el d’anar a la garjola.

Però fa un mes, quan la pilota va fer el primer bot sobre la gespa, tothom va aturar les critiques i es va llençar a pontificar sobre tàctiques de joc, càbales de resultats, molts arribaren a fer impossible qualsevol comunicació entre humans, fins interrompent converses alienes i de temes seriosos, sempre amb la seva dèria obsessiva i prioritària, comparable a la dels fumadors compulsius que no miren on va el seu fum.  

Del mundial no he vist cap partit, no és cap mèrit perquè en realitat ni lligues ni copes, ni amistosos em desperten el mínim interès, però els horaris d’inici de les competicions a Qatar, les quatre o les vuit de la tarda, em solien agafar en llocs públics, acabant de dinar o citat amb algú, escoltant, involuntàriament, del televisor que tenien connectat un grapat d’himnes de nacions i la manera ben particular com s’entonen. 

Sempre he cregut en l’esport, individual o en equip, com a escola de civisme i superació personal. Mai no he entès barrejar l’esperit esportiu, o olímpic, amb unes estructures d’estat, obligant a passar per sota una bandera per a participar-hi. M’indigna l’abús de sotmetre als ciutadans a doctrines nacional-esportivistes, és una forma cínica i barroera d’atiar passions ideològiques, tapant la repressió i eina propagandística que presenta el progrés i el nivell de vida i el progrés en paràmetres surrealistes, com copes, medalles o al gol average. 

Contrastava amb la humilitat pròpia del veritable esperit esportiu, el inicis de cada partit, quan es reflectia el nivell emocional dels jugadors esgargamellant-se entonant un himne que tot sovint representava una pàtria remota i llunyana, inclús una terra on no havien nascut ni viscut, ni en coneixien l’idioma o que, en el molts casos, fa anys que n’eren absents, perquè la Universitat de la Gespa no provoca la fuga de cervells, sinó a de cuixes, i, de debò, afinin o no la melodia, de pàtria no en tenen cap altre més que l’euro o el dolar. 

Els centenars d’aficionats a les grades, o reunits en un local a cinc mil quilometres lluny, disfressats com en una rua del carnestoltes, pintats com un apatxe en la guerra, barallant-se, matant-se, per un estat i un règim que els hi nega oportunitats, els hi barra la llibertat, explota i oprimeix cada dia.

Cada estat té els seus dimonis, no n’etiqueto cap, que cadascú pengi les llufes amb els colors de les banderes que cregui, però… Hi ha res més ridícul que un emigrant a milers de quilòmetres de casa seva, aplaudint al país que no ha estat capaç ni d’alimentar-lo? Ni en Freud ho sabria explicar, però qualsevol pot reflexionar i molt, sobre la manipulació de valors o de paraules integració i globalització.  

Les grades de Qatar han estat un mirall de l’univers actual, de les seves clavegueres també. Cadascú gasta els seus diners amb el que li plau, nacions mancades de coses essencials, tenen seguidors que omplen les grades seguint seleccions o equips en viatges de cost astronòmic.                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                 Pobresa? Per a qui? De on deuen sortir les misses?  Misteris o miracles? 

De les 32 seleccions classificades per a jugar a Qatar, 13 estats ocupen llocs molts més inferiors en els indicadors universals de riquesa i benestar; pel que fa als Índex de Qualitat Democràtica, dels 32, 11 són democràcies plenes i altres tantes presenten tics i discriminacions sobretot mancances en drets civils, 5 són règims autoritaris i 4 presenten violacions constants i sistemàtiques als drets humans inclòs l’amfitrió.  

A Qatar, han exhibit el seu muscle, s’han tapat mútuament les vergonyes, hem vist exaltacions de xovinisme, repúbliques bananeres que oprimeixen a pobles indígenes; monarquies constitucionals que conculquen drets nacionals i lingüístics; estats que exalten la ètnia oligàrquica contra les races sotmeses, o regnes teocràtics que s’atorguen representacions religioses universals.  Inspiració? Potser més bé ignorància o una malèvola intenció. 

A la Roma del Panem et circenses el tribú sabia que el pa, les sitges plenes de blat, asseguraven l’ordre i uns quants espectacles distreien i esbravaven els mals pensaments del poble. L’esquema funciona. 

Tal i com costa molt creure en paranoies conspiratives, sectes de poder ocult que planifiquen els destins de l’univers i una gran mà negra dominant el món, mirant-ho fredament, costa molt més convèncer-se que tanta oferta i tanta eufòria, siguin pura casualitat, a no ser que ens haguem begut l’enteniment, vist el panorama actual, molts quan escoltem pronunciar la paraula pàtria, un mot arcaic que sona a segle XIX, francament, no sabem si riure… o fotre’ns a tremolar.                  

per Joan Pallarès-Personat

                                                                                             

No t'ho guardis per a tu sol!


Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.

ACEPTAR
Aviso de cookies