Hem deixat enrere una altra Festa Major. A diferència del que solia fer en la meva cada cop més llunyana joventut, la meva participació ha estat reduïda i concentrada en activitats que no han estat precisament multitudinàries....
Si, històricament, la imatge de les entitats bancàries ha estat posada en qüestió per bona part de la societat, des de la crisi del 2008 aquestes organitzacions arrosseguen l’estigma de la immoralitat per la contribució a la creació de la bombolla immobiliària i, també, pel...
Ja la tenim aquí! Un any més, la Festa Major ha arribat a La Sagrera i, veient el programa, costa d’organitzar-se per poder arribar a tot arreu, tan curull d’activitats com ve enguany....
Amb la pandèmia ens hem begut l’enteniment i ens volem beure totes les cerveses i més. Mai no havia vist les terrasses dels bars tan plenes com ara. Potser són coses meves, però les persones amb els quals he comentat aquesta impressió han coincidit en...
L’article de la setmana passada va provocar alguna reacció que, unida al sentiment que havia omès alguns detalls al voltant de la contaminació que ens envolta, han motivat que avui em permeti insistir en el tema. En concret, la persona que, a través de les...
Una de les imatges singulars que ens deixà la pandèmia fou l’avinguda Meridiana lliure de cotxes. No era el primer cop que passava, atès que el 2015 la Diada Nacional de Catalunya propicià que la ciutadania ocupés aquesta via que travessa La Sagrera i que,...
Escric aquest article vint-i-quatre hores abans d’una manifestació convocada a la plaça Sant Jaume. Ho adverteixo perquè no hi hagi temptacions de vincular-lo amb una campanya contra l’actual govern municipal. I també ho vull fer constar perquè la imatge que acompanya aquestes ratlles correspon a...
El comerç més antic del barri, mentre no hi hagi qui acrediti el contrari, és a punt de tancar (si és que no ho ha fet encara; fa dies que no hi passo per davant). La darrera imatge que tinc de Can Gerardo, aquella botiga...
Tiro endarrere; molt endarrere. Perquè La Sagrera que vaig conèixer queda molt endarrere. Més de mig segle endarrere. Llavors aquell era un barri que havia quedat partit per una autopista (els punts quilomètrics a la mitjana així ho certificaven) i que ens condemnava a superar-la...
Sí: avui fa quatre anys que vam votar i l’Enric Millo encara continua vivint de la rifeta. Però em permetreu que, vistos els esdeveniments dels darrers dies (fins i tot mesos) i com tot evoluciona de ràpid, em dediqui avui a una altra anàlisi tot...