Aquest dilluns he sentit l’alcaldessa de Barcelona reconeixent que la ciutadania està desorientada i ja no sap en quina fase està. Probablement és la mostra de sinceritat que tothom estava esperant, davant la deplorable gestió comunicativa d’aquesta crisi pandèmica per part dels polítics de tots...
Recorda que pots deixar la teva aportació a un d’aquests punts de recollida o portar-ho a la Floristeria de Plaça Masadas divendres de 17-19h o dissabte de 11-13h....
Ens han esborrat els somriures. Si la mascareta amaga un dels trets més definidors del nostre rostre, les conseqüències derivades de la situació han aconseguit esvair la felicitat que se’ns dibuixava a la cara. Es percep en la majoria dels qui desafien el contagi i...
Què queda d’aquells primers dies de confinament? Què queda ara que esgotem els darrers dies de desconfinament? Què queda d’aquelles consignes en què en sortiríem reforçats? En queda res d’aquells sentiments en què expressàvem que canviaríem els nostres valors? En queda res d’aquelles frases en...
Em toca empassar-me les paraules d’ahir, perquè dilluns seguirem en Fase 2. Malgrat que tot indica que serà per pocs dies, perquè des de l’ajuntament ja han començat a posar el crit al cel i, sobretot, a posicionar-se a favor d’aquell públic més procliu a...
En aquesta ruleta que s’ha convertit la decisió de passar a una fase o no, em permeto apostar que aquest dilluns Barcelona, i per tant el nostre barri, passarà a Fase 3. Ho diuen unes dades que estan tan cuinades com les de les enquestes....
Fa un parell de dies em referia a la pràctica adoptada per la majoria de persones pel que fa a la mascareta. La gent gran és la més la utilitza, i és en aquest col·lectiu on detecto més sensibilitat i, sobretot, més temor respecte al...
El passat 3 de juny moria a Barcelona l’arquitecte Josep Puig i Torné, als noranta anys d’edat. Nascut a Sarral (Conca de Barberà) l’any de la darrera Exposició Universal feta a Barcelona, el 1929, el vincle d’aquesta figura amb el nostre barri el trobem en...
Definitivament, ens hem begut l’enteniment. Que el futbol era l’opi del poble poca gent ho dubtava. Però aquesta darrera etapa ha estat d’allò més surrealista. Davant la manca de matèria primera, des de les televisions ens han volgut anestesiar amb imatges de partits de Bielorússia.;...
El barri, la ciutat, ha recuperat pràcticament la normalitat. L’única diferència que hi trobo, gairebé, és comprovar que la majoria (repeteixo: la majoria) de persones circulen amb mascareta. N’hi ha, però, de ridículs. Són aquells que la porten penjada al coll...