De polleguera
En aquests dies d’exili sagrerenc, llegeixo en un diari local un titular que afirma que “els patinets treuen de polleguera els ciclistes als carril bici”....
08 juliol, 2022
- All
- Divendres us fem 7 centims
- La Sagrera es mou per les Lletres
- La Sagrera menja bé
- La Trabucada
Què passa?
Què passa quan morim? Tu què creus quepassa quan morim? No ho sé, i no confío en ningú que afirmisaber-ho, però parlo per mi mateix, que passarà quan mori?...
04 juliol, 2022
La senzillesa és molt elegant
Fa un parell de mesos, quan encara no havia arribat la calor, esmorzant a una granja del barri, menjava tranquil·lament la meva torrada quan sentia com a la taula del darrera un home parlava d’alimentació sana....
03 juliol, 2022
La mel als llavis
Dilluns passat, la sessió prometia. El veïnat estava convocat, a La Torre de La Sagrera, a la primera de les sessions participatives sobre els entorns de l’estació intermodal Barcelona-La Sagrera....
01 juliol, 2022
Vanitas vanitatum et omnia vanitas
Aquesta setmana he assistit a un lliurament de premis i guardons d’una institució cultural prou reconeguda del nostre país. Els premis fa pocs anys que s’atorguen, és lliuren sempre el mateix dia, coincidint en una diada significativa gremialment, i des de la primera edició, que...
26 juny, 2022
El Sant Joan que vaig conèixer
El Sant Joan que vaig conèixer era molt diferent al d’ara. La generositat de les fogueres contrastava amb l’austeritat de la coca, el cava i els petards, a diferència d’ara, en què ens gratem més la butxaca per omplir la taula i eixordar el veïnat...
23 juny, 2022
35 anys de l’atemptat d’Hipercor viscut des de Tarragona per una sagrerenca
Aquella tarda del 19 de juny de 1987 feia calor, encara que comparat amb les temperatures actuals, era molt moderada. Sempre, a prop de les 16 h, les redaccions dels mitjans de premsa escrita començaven a prendre cos i els qui érem responsables de les...
22 juny, 2022
Estimo la música, la porto tatuada a la meva ànima
Estimo la música, la porto tatuada a la meva ànima. Quan em desperto, només amb ella penso....
21 juny, 2022
Qui té pressa, perd el temps
La forma més segura de perdre el temps, és tenir pressa. La pressa és la pitjor companya en qualsevol feina o viatge, la manera més eficaç d’amargar-nos la vida i, massa sovint, la pressa és el reflexe de la supèrbia i prepotència de qui vol...
19 juny, 2022
Un insult als que reivindicàrem La Barraca
Mai no vaig entrar al cinema Imperial. Vaig conèixer aquesta sala del carrer Martí Molins quan ja havia abaixat la persiana i els rètols que l’identificaven ja quedaven força malmesos....
17 juny, 2022