Fa pocs dies una coneguda, escriptora de certa fortuna, llorejada i anomenada, de la quan no donaré el nom, se m’adreçava per si podia demanar-me un favor, a la meva resposta afirmativa resultava ser votar-la per a una classificació d’una mena de màster que no...
Fa més de cinc anys, una temporada llarga vaig impartir una conferència a diverses entitats culturals del país que solien titular “Els misteris de Montserrat”., on explicava des del dia a dia dels monjos, a l’estructura econòmica de “La Agrícola Regional SA” empresa encarregada de...
El verb dimitir no té, aquí a casa, cap sentit, i no el té perquè se n’abusa, no de dimitir, sinó de demanar que dimiteixin: l’escudella és salada, que dimiteixi el cuiner, uns borratxos esbotzen la festa major, que dimiteixi l’alcalde. A força de tant...
Si avui no la tenen, la tindran dins de pocs dies, la immensa majoria dels ciutadans estan entrant en un temps de l’any en que la sensació de buidor, d’haver perdut el temps és generalitzada....
“Fumata bianca, habemus Papam”, els cardenals del Parc de la Ciutadella han triat President i ell ha encarregat els “dicasteris” que a la Generalitat en diuen Conselleries....
Si una ciència ha avançat en els darrers cinquanta anys, és la medicina, fins ha estat capaç de multiplicar per mil les malalties conegudes, sempre amb el recolzament de la prestigiosa i potent industria farmacèutica que ha sabut trobar cinc, vuit o deu específics per...
Que la història es repeteix, no hi ha dubte, els espies i els infiltrats existien en temps dels romans; entre els segles XVIII i XIX, Joseph Fouché, a França, va ser cap de policia i ministre de l’interior en la Revolució Francesa, el Directori, les...
El passat cap de setmana, quan la immensa majoria de la població vivia pendent d’una final finalissima del joc de pilota i no tenien ni ulls ni orelles per a res més, cinc, (5) dones eren assassinades per les seves parelles....
Una de les moltes dites genials de Santiago Rusiñol,que ja he esmentat alguna vegada, és la que fa que quan un home demana justícia, l’única cosa que vol és que li donin la raó....
Al Marroc en van preguntar la hora, a Itàlia on era un carrer i a la Costa Brava on pel supermercat, això sense comptar les vegades que en un cafè de poble, on entrava per primera vegada, m’han dit si era de tal casa o...