Primer diumenge de setembre, comença el curs, encara que el país, políticament, porta a la motxilla assignatures que no ha superat i el que li pot costar, si és que les supera. Posats a parlar de política prefereixo més fer-ho ara que diumenge vinent, quan...
Diuen que l’Ajuntament de Barcelona va canviar, però jo el continuo veient a la plaça de Sant Jaume. Sembla que des de dalt del Mont Tàber, malgrat ser un turó de 16 metres, ser-hi causa mal d’altura com si fos a l’Himàlaia i la visió...
Entre els molts indicadors socials per a mesurar les coses més inversemblants, no en tenim cap que valori el grau d’ingenuïtat de la societat, una mena de detector de les aixecades de camisa, que hi són, a centenars i diàriament....
Entre les majories i les minories hi ha una diferència essencial, mentre a la majoria de la gent que forma part de les majories li demanes una explicació del perquè fa el que fa, no te’n sabrà donar una raó, sovint ni articularà una paraula...
Si Dante Alighieri escrivís avui la “Divina comèdia”, el viatge per dins de l’infern el faria en un bus ple de nens i nenes d’un casal d’estiu, unes criatures que criden com els “malditos” de la primera escena de “Don Juan Tenorio”, taponen les portes,...
Som un país on a les obres hi ha més encarregats que paletes, aquí tothom mana, tots tiren de beta i, qui més qui menys, es proclama artista....
Entre els set pecats capitals, la supèrbia és per igual el més lleig i el més absurd, Dels altres sis, la luxúria dona plaer, la peresa descans, la gola satisfà, l’avarícia cobreix el ronyó, la ira sovint ens protegeix i l’enveja (ai l’enveja, tant estesa!)...
De les modes positives, la de la solidaritat és la millor. Avui està ben vista i distingeix pertànyer a una ONG que vetlla pels infants d’un remot país exòtic o d’altra que protegeix als animals orfes desnodrits, ajudar i estimar és bonic i ho fem...
A La Sagrera, quan arriba el 19 de juny, tothom recorda que va passar l’any 1987. Menys qui per edat no hi era, la resta recordem perfectament que fèiem el migdia, a primera hora de la tarda d’un divendres núvol, amb quatre gotes al matí,...
Anomenant aquesta secció La Trabucada, s’ha de suposar que m’agrada el soroll, els petards i la pirotècnia. La veritat és que no aguanto els grinyols que s’atreveixen a dir-ne música, em sembla depriment espetegar per divertir-se, però valoro la plasticitat artística dels focs artificials, un...