La història és una ciència que descriu els fets del passat segons testimonis materials, orals, escrits, visuals, ajudada d’altres disciplines. Quan qualsevol branca científica avança, la societat, bocabadada, se n’admira, quan un historiador aporta noves informacions que modifiquen els fets, se li abraonen. ...
La primera vegada que recordo haver anar a un enterament deuria tenir cinc o sis anys, era un diumenge al matí i, en lloc del tomb habitual amb en meu pare, vàrem anar a l’enterrament d’un amic seu jove, mort d’accident. ...
Protestar, manifestar-se, exterioritzar el desacord, és sempre legítim arreu i legal en democràcia, la llibertat és sagrada. Però no totes les maneres de fer-ho són legitimes, ni legals com hem vist en els darrers dies, manifestar-se llençant sopa de tomàquet a un quadre en un...
Fa pocs dies llegia a La Vanguardia que la Universitat de Nova York (NYU) havia acomiadat a un professor perquè suspenia massa. 82 dels seus 350 alumnes signaven una carta adreçada al rectorat queixant-se, 82 signants front 268 silencis, el resultat va ser acomiadar el...
Els de la Colla de la Pessigolla, la d’una AMPA on és moda fer-se vegà, anar a buscar a les criatures en patinet o bicicleta i d’altres coses que no puc escriure;...
Al ram de la tinta, hi ha por, més qui es guanya la vida escrivint o té responsabilitats a un mitjà. Sort que això encara no és Amèrica, demandes se’n fan poques comparades al món del dòlar, ara no hi ha la censura del passat,...
L’adolescència, el trànsit entre la infantesa i l’edat adulta, un període que comença cap als dotze anys i sol acabar passat els divuit, encara que en nombroses excepcions s’allargassa indefinidament, és un temps de canvis físics i emocionals, de formació, de descoberta i d’autonomia molt...
Entre la quarantena de ciutats de Catalunya amb més de vint-i-cinc mil habitants, set, cinc de les deu que superen les cent mil ànimes, celebrem la seva festa local entre el 23 i el 29 de setembre, aproximadament dos milions i mig de catalans podran...
Avui és Sant Ferriol, 18 de setembre, un sant important a l’imaginari popular, que tenia una bota de la qual sempre rajava vi i mai no s’acabava, ni tampoc calia afegir-n’hi més. Un Sant Ferriol, amb ball propi per a fer gatzara, bonica llegenda i...
Quin atzucac, Mare de Déu, quin atzucac!. Amb l’ordinador encès i la pàgina en blanc al meu davant, abans de garrotejar les lletres del teclat, miro la data en què apareixerà aquest article i de sobte em sua el front, les cames em fan figa...