Hem acabat el més d’agost i ara comença un nou curs, deixo enrere els temes estiuencs i altra volta a la pólvora del trabuc torno a posar-hi bala disposat, cada diumenge al matí, a foradar-ho tot....
A primers dels anys seixanta, sent un nen, vaig començar la meva vida excursionista i durant dècades, els muntanyencs teníem tres grans enemics: les urbanitzacions, els trialeros i els domingueros. ...
Va per endavant que considero la pandèmia una realitat vigent, només que l’enfoquen d’altra manera, tenim millors eines i en sabem més, però de l’experiència passada només quatre gats han après la lliçó....
La polèmica cada any en la concessió de les Creus de Sant Jordi on quan no surten amb un ciri trencat, en trenquen mitja dotzena, m’ha fet pensar amb un familiar meu que la té i no en parla mai, la de un amic amb...
Fa un parell de mesos, quan encara no havia arribat la calor, esmorzant a una granja del barri, menjava tranquil·lament la meva torrada quan sentia com a la taula del darrera un home parlava d’alimentació sana....
Aquesta setmana he assistit a un lliurament de premis i guardons d’una institució cultural prou reconeguda del nostre país. Els premis fa pocs anys que s’atorguen, és lliuren sempre el mateix dia, coincidint en una diada significativa gremialment, i des de la primera edició, que...
La forma més segura de perdre el temps, és tenir pressa. La pressa és la pitjor companya en qualsevol feina o viatge, la manera més eficaç d’amargar-nos la vida i, massa sovint, la pressa és el reflexe de la supèrbia i prepotència de qui vol...
Des de 1964 fins que vàrem ser molt grandets, durant dècades ens esgargamellàvem cridant, més que cantant: No, jo dic no, diguem no. Nosaltres no som d’eixe món! ...
Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.