Fa molts anys que col·laboro setmanalment en un programa radiofònic “de gastronomia, enologia i turisme”, o sigui del que se’n diu bona vida, que per a la majoria consisteix en anar a fer una volteta i conèixer món, com a prèvia a un bon àpat...
Fotre és un antic verb català, col·loquial i vulgar, amb múltiples aplicacions, que deriva del llatí “futtere”, que es pot traduir com copular, però que vulgaritzant el meravellós fer, que els catalans utilitzem per a tantes, coses, des de fer una casa a fer benzina,...
Fins avui parlar de l’alcalde de nit era un dels recursos de campanya electoral quan no se sabia que dir, com allò de l’elecció directe dels consellers de districte, que ara que cobren uns diners prou dignes, ni els partits ni els consellers en volen...
Avui, com cada diumenge anterior al 17 de gener, al veí Sant Andreu faran els Tres Tombs i un any més moltes persones de la Sagrera aniran a veure els carros i cavalls desfilant en cercavila....
Aquestes darreres setmanes m’ha tocat anar a un seguit d’enterraments, tots de persones que superaven en molts anys els de l’estadística que indica l’esperança de vida actual....
Un recurs per reivindicar oblits històrics són les commemoracions i celebracions d’aniversaris, cada any ens en porta uns quants de rodons, alguns dignes d’oblidar, d’altres d’aprofitar per a reinterpretar-los, per a jutjar-los, o, simplement, com una eina per a refrescar la memòria d’una societat injusta...
Nadal, dies de llum artificial, solidaritat fingida, consum exagerat i celebracions familiars massa sovint insuportables. Dies d’exaltació patriarcal, control culinari matriarcal (el de la mama o de la iaia), despeses exorbitants en compres innecessàries i apoteosis de taula farcida com cap altra dia de l’any....
Entre la frase de Marx “la religió és l’opi dels pobles” a l’afirmació de Nietzsche “Déu ha mort”, hi ha la realitat constatada i innegable que mai la humanitat ha tingut tanta fe com en aquests inicis del segle XXI, avui “la fe mou muntanyes”,...
El meu avi, picapedrer, va començar a treballar traginant rocs als dotze anys, sempre a cel obert i de sol a sol, de dilluns a dissabte i molts diumenges al matí anaven a fer alguna feina per guanyar-se un ral, m’explicava coses d’una país, el...
No és que ho hagi oblidat, déu-me’n-guard, però aquesta tarda el missatge de WhatsApp de la Roser convidant-me demà al vespre a la gala de l’Ajuntament de Montcada on faran lliurament dels premis “Promesa” als menors de divuit anys del municipi, m’ha fet tornar amb...