Colònies d’agost

Crec que no m’equivoco si afirmo que el mes d’agost és el que m’ha mantingut més allunyat de La Sagrera. Paradoxalment, en la meva infantesa, i bona part de la meva joventut, els estius solia invertir-los a La Segarra, comarca que va veure néixer els...

CADASCÚ LA SEVA CANÇÓ

Quan una dona d’una tribu de l’Àfrica descobreix que està embarassada, se’n va a la selva amb altres dones: medita i resa fins que li sorgeix la «cançó del nou infant»....

Els grans viatges a les misèries

Hi ha qui va sovint a Bora Bora, però en canvi d’aquí a la vora no coneix res. La fal·lera de viatjar és una moda moderna, abans, ni el mateix Marco Polo, ni en Tofol Colom ni ningú no emprenia un viatge sense una raó...

Atlètics a La Sagrera

Una de les imatges d’aquest estiu ens remet a l’altra banda del món, a l’anomenat país del sol naixent. El Japó, amb la seva capital, Tòquio, com a abanderada, acull enguany uns Jocs Olímpics amb retard i sense públic; una cita atípica que, per tot...

L’exposició

La Cèlia seu abatuda davant del cavallet amb el quadre de tons liles a mig acabar. A hores d’ara ja el pintaria de negre, tot negre. No es pot concentrar, mil històries li volten pel cap. Des que ha començat a dedicar-se seriosament a la...

La Punteria

No sé si és cosa de destresa, art i punteria, o el tema obeeix als algoritmes d’uns càlculs matemàtics, ajudats científicament per tecnologia punta, però l’encert és total i sempre està assegurat....

Burilles

Quan escric aquests rengles, els bombers estan lluitant contra un incendi a l’Alt Empordà. Aquest dijous les temperatures han tocat un sostre que amenaça en ser rebentat aquest mateix divendres tot superant els 40 graus. El ritme trepidant de les nostres vides fa que els...

1974

Estava allà entre tanta gent, però em sentia en la més absoluta soledat. Totes aquelles persones parlant de coses que a mi, amb sinceritat, no m'anaven ni em venien. Et vas acostar a mi amb suavitat i amb aquella mirada en vaig tenir prou per...

La mala sort

M’agrada ser puntual, vaig néixer al matí, a una hora prudent, com per a no fer matinar a ningú, però que tampoc m’esperessin massa. Sempre he mantingut aquest costum, arribar d’hora per a no fer-me esperar, però tampoc tant d’hora com per a molestar....

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.

ACEPTAR
Aviso de cookies