Han passat nou anys de les massacres terroristes de Barcelona i Cambrils i continuen existint misteris i tabús sobre molts aspectes i, paradoxalment, en nom de la tolerància i la convivència hem acceptat i normalitzat estils de vida totalment incompatibles amb la cultura europea, la...
Dimecres al vespre hi ha un eclipsi de sol, ho sap tothom perquè fa molt temps que els mitjans en parlen i sembla l’acudit que l’humorista Eugeni va explicar en una actuació a Xile davant del dictador Pinochet, aquell de “El coronel le dice al...
Totes les cultures han fabricat els seus déus, l’existència d’un ésser superior planeja en totes les civilitzacions, la fe es té o no es té, tot i que no és impossible fer creure a qui no creu o que es torni ateu un creient, la...
Entre les magnífiques lliçons que es poden extreure de la lectura del Quixot, Cervantes ens adverteix de la perillositat que hi ha per l’equilibri mental devorar lectures per a les quals no s’està capacitat, si la indigestió del personatge literari deriva en una bogeria fantàstica,...
Sovint pels volts del 12 d’octubre sentim dir: “res a celebrar”, però avui és 19 de juliol i veurem celebracions en complir-se noranta anys de la revolta militar que a Barcelona va ser dominada per la Guàrdia Civil i els Mossos d’Esquadra, sublevació iniciada a...
De jove treballava en una empresa que un final de juliol, a l’hora de pagar la nòmina –llavors s’abonava en efectiu– el gerent va reunir-nos a tots per informar-nos de la situació econòmica de la societat i dir-nos que havia demanat un crèdit bancari per...
Tot i la mala fama, els polítics no són tan corruptes com exageren els diaris o bavegen algunes togues, o almenys no ho són menys que el conjunt de la societat, el que passa és que si el veí de l’escala treballa en negre i...
A la bicicleta l’anomenaven el cavall dels pobres, la seva popularització i abast a primers del segle XXè va facilitar els desplaçaments al proletariat que no podia mantenir cavalls com l’aristocràcia, però va durar poc, aviat l’automòbil, reservat a la classe poderosa, va tornar a...
No informen, criden, som professionals de la gargamella, no els importa ni la veritat ni l'objectivitat, haurien trumfat com a xarlatans en una tómbola a la fira, anunciant a crits els premis de la pilota, la nina xoxona o el cubell de plàstic Tatay, però...
Un dels negocis més lucratius és el de la mort, del difunt, com del porc, tot s’aprofita. El primer l’estat, que et cobra per morir-te i doncs que ja no pots pagar, xucla les teves suors amb l’impost de successions i si en queda alguna...