La gent que tenim mania d’escriure coses acostumem a anar pel món amb les orelles parades i els ulls ben oberts, que escoltant molt i veient coses és ben fàcil esmolar el llapis, fer-li punta i escriure històries. Si abans la sala d’espera del metge, els...
Ens hem tornat desconfiats, es nota, es veu, ho confirma com la paraula confiança, que no fa tants anys era a bastament utilitzat, ara cada vegada es fa servir menys o es busquen sinònims com fiable, seguretat, crèdit o inclús fe. La confiança fa anys que...
Qualsevol de nosaltres que vagi a París semblarà obligat de visitar el Museu del Louvre o La Tour Eiffel tal com un francès que vingui a Barcelona voldrà veure la Sagrada Família o visitar el Museu Picasso, encara que ni el francès hagi pujat mai...
En temps passats el qualificatiu d'imparcial era un elogi. El qui tractava a tots per igual, jutjava sense prendre partit previ, li deia pa al pa i vi al vi, era ben considerat. En una comunitat de veïns, a l'AMPA i a la feina, arreu els...
Demà és Sant Miquel, l’arcàngel, quelcom així com un Director General dels Àngels, dels set que hi ha i dels tres que són acceptats i reconeguts tant per jueus, com per cristians o per musulmans, juntament amb Gabriel i Rafael. Miquel era el comandant general dels...
Ho confirmava aquesta setmana en una entrevista el Major Trapero, ho diu molta gent a risc de ser titllada de fatxa i se n’adona qui té dos dits de front, el problema principal de la delinqüència és la multireincidència, robar surt de franc; diu Trapero...
El fanatisme és la pitjor de les conductes humanes, el fanàtic, sigui religiós, polític, esportiu o de qualsevol pràctica, actua amb radicalitat perquè creu que com més intransigent es comporti, més serà admirat i atraurà les seves posicions als tebis i als relapses mitjançant el...
Aquesta setmana durant un trajecte en autobús, un recorregut curt de sis o set parades, cap al migdia i amb el vehicle molt buit, seia sol en un espai per a dues persones i, al meu darrere dues senyores de mitjana edat anaven parlant. Parlaven en...
Ben viu el ressò mediàtic del “Afaire Gisèle Pelicot”, a França, una dona nascuda el 1952, gerent logística, mare de dos nois i una noia, i ja àvia, a la qual el seu marit Dominique Pelicot, entre el 2011 i el 2020, drogava i narcotitzada...
En Pepitu era un home formal, casat i amb fills, treballador, pagava regularment la hipoteca, fet a la catalana, vestit correctament i sense estridències, no tenia ni una multa de trànsit, ni per aparcar malament, tots els títols els havia obtingut estudiant a la universitat...