Al Marroc en van preguntar la hora, a Itàlia on era un carrer i a la Costa Brava on pel supermercat, això sense comptar les vegades que en un cafè de poble, on entrava per primera vegada, m’han dit si era de tal casa o...
Òbviament que no passa ni a Madrid, ni a Manresa, tampoc a Sabadell o a Granollers, però la setmana passada RNE, (Radio Nacional de España) s’esforçava en explicar que, a Catalunya, era típic passar la revetlla de Sant Joan a la platja, així, tal com...
Ho vaig escoltar dir moltes vegades a la meva àvia: “Els polls revifats piquen més que els altres” i és ben cert. Ho saben les persones de bon cor, altruistes, que fan el bé i ajuden a tothom qui poden, ho saben perquè a la...
Tot ser humà té el dret de disposar del seu propi cos amb total llibertat i sortosament enrere han quedat aquells tabús del passat, quan la gent es banyava vestida al mar o arreu les dones havien de vestir gairebé com avui ho fan les...
La desintegració dels règims comunistes va arrossegar el descrèdit de totes les ideologies, part del buit polític va ser omplert per aspectes identitàris que en si no són gens negatius, sinó enriquidors culturalment, però la globalització, uns moviments migratoris històricament mai vistos, xoc de cultures...
M’agraden aquests tanatoris petits que han fet darrerament, són més de barri, més íntims, no tant adotzenats com el del carrer Almogàvers, al qual li continuen dient Sancho d’Àvila i que també han remodelat molt bé. ...
“Que en sap el gat de fer culleres? Aquesta dita que escoltava sovint de petit, fa anys que no la sento dir. S’aplicava a qui volia posar-se en feines que no dominava o realitzar tasques que li venien grosses, perquè és evident que un gat...
Reconegut com el primer borratxo de la història, el Patriarca Noé també va ser pioner enòleg i capdavanter dels que avui dominen sobretaules pontificant les virtuts de tal vinya o certa anyada, davant l’astorament dels d’amics....
Ser cortès i educat diu molt d’una persona, però potser tothom hauria d’establir un límit a la seva galanteria, un topall en el qual, com la vàlvula d’una olla a pressió, quan es superen uns nivells de prudència ens avises començant a xiular, a vegades...
Fa anys vaig conèixer un paio que col·leccionava propaganda d’audiòfons, realment em va semblar surrealista, com surrealistes solen ser les converses amb els amics endurits de l’orella, en especial en un cenacle que freqüento, que dels cinc reunits tres sordegen...