Diuen que en tota la història de la humanitat la nostra societat occidental, mai no havia gaudit de una llibertat amb tantes garanties com avui tenim i, ben mirat és cert, com també és cert que, a ulls de fa unes dècades, hem assolit uns...
Ho vaig aprendre de ben jovenet, quan començava a sortir d’excursió: a la muntanya moltes coses fan servei, però pesen massa a la motxilla, per això cal anar el més lleuger possible i només portar el que és indispensable....
Aquest vespre l’esclat de la pirotècnia donarà el punt i final a la Festa Major de la Sagrera d’aquest any, una Festa Major que no és ni la millor ni la pitjor del món, simplement: és la nostra....
Fins fa uns anys ser calb era una creu, l’alopècia constituïa un veritable martiri, la paraula calb era pejorativa, en molts casos un insult i els calbs havien d’aguantar tota mena de bromes, algunes de mal gust, sent assenyalats i objecte de befa....
A La Sagrera som a les portes d’una nova festa major, que si bé encara no la podrem celebrar a ple pulmó, si que recuperarem moltes de les coses habituals que ens plauen i que l’any passat la pandèmia ens va impedir....
Quan vius en una ciutat no te n’adones dels canvis i transformacions constants de l’entorn i dels costums, hi ha multitud de coses que el dia a dia ens les fa passar desapercebudes....
A les portes de Tots Sants i del Dia de Difunts, cal tenir un record per aquells parents, amics, coneguts, persones amb qui hem conviscut i compartit, i que avui ja no hi són entre nosaltres. ...
Encara hi ha gent que diu que ens en sortirem enfortits de la pandèmia que ara sembla que rebrota per voler córrer massa, gent que diu que millorarem com a persones, i el primer que és evident és que encara no hem sortir del mal...
Hi ha alguns establiments, sobretot bars, amb una majòlica on s’indica que avui no és fia, però si demà; d’altres que només es fia als majors de noranta anys que vagin acompanyats dels seus pares, o sigui que, en cap cas, mai no es fia. ...
Com una premonició, en La Trabucada de diumenge passat, explicava les meves cuites personals en haver-me quedat sense mòbil en un viatge a l’estranger, dels inconvenients que suposava, de la incomprensió social gairebé discriminatòria a qui no porta un mòbil i de la tranquil·litat que...